La formación en periodismo de datos en Españaradiografía de la oferta académica universitaria

  1. Saavedra Llamas, Marta 1
  2. Herrero de la Fuente, Mercedes 1
  3. Castillo Lozano, Eduardo 1
  1. 1 Universidad Nebrija
    info

    Universidad Nebrija

    Madrid, España

    ROR https://ror.org/03tzyrt94

Revista:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175,  2340-5236

Any de publicació: 2020

Número: 62

Pàgines: 93-109

Tipus: Article

DOI: 10.5565/REV/ANALISI.3283 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Resum

Dins d’un ecosistema mediàtic canviant, el periodisme de dades s’alça com una de les especialitzacions més interessants per proporcionar als usuaris informació de qualitat i com a instrument essencial per combatre aquesta amenaça per a les societats democràtiques que avui representen les notícies falses. En el present treball ens preguntem si els plans d’estudi dels títols oficials en els nivells de grau i postgrau permeten als seus alumnes adquirir les competències necessàries per afrontar amb èxit el desafiament de la seva integració laboral en aquest àmbit, per al qual s’augura un ampli futur, i eventualment convertir-se en professionals capaços de localitzar, processar i analitzar fluxos ingents d’informació. Basant-nos en el Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT), hem explorat els plans d’estudis que componen l’oferta acadèmica espanyola actual i les assignatures relacionades amb aquest àmbit. Es tracta d’una oferta insuficient, que en el grau es caracteritza perquè inclou continguts generalistes dins d’assignatures de caràcter optatiu. En el postgrau, tot i ser encara una tendència minoritària, en els últims cinc anys s’han duplicat les titulacions que possibiliten aquesta formació, que en la majoria dels casos s’aborda amb assignatures bastant específiques i amb una orientació pràctica.

Referències bibliogràfiques

  • APM (2018). Informe anual de la profesión periodística 2018. Madrid: APM.
  • APM (2019). Informe anual de la profesión periodística 2019. Madrid: APM.
  • CHAPARRO, M.A. (2014). «Nuevas formas informativas: El periodismo de datos y su enseñanza en el contexto universitario». Historia y Comunicación Social, 19 (número especial febrero), 43-54.
  • CORDOBÉS, A.I. (2017). «El informe de Google News Lab o la inevitabilidad del periodismo de datos». UnirRevista. Recuperado el 1 de diciembre de 2019, de https://www.unir.net/marketing-comunicacion/revista/noticias/el-informe-de-google-news-lab-o-la-inevitabilidad-del-periodismo-de-datos/549202258602/
  • FERRERAS, E.M. (2016). «El periodismo de datos en España». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 22 (1), 255272.
  • FLORES, J. (2014). Ciberperiodismo: Nuevos medios, perfiles y modelos de negocio en la red. Lima: Fondo Editorial USMP.
  • FLORES, J. y CEBRIÁN, M. (2012). «El “data journalism” en la construcción de mashups para medios digitales». En: SABÉS, F. y VERÓN, J.J. (coords.). El periodismo digital analizado desde la investigación procedente del ámbito académico. Huesca: Asociación de Periodistas de Aragón. XIII Congreso de Periodismo Digital, 264275.
  • FUNDACIÓN TELEFÓNICA (2019a). Conecta empleo. Recuperado el 29 de diciembre de 2019, de https://mapadelempleo.fundaciontelefonica.com/?utm_source=comunicacion&utm_medium=boletines&utm_campaign=semana12162019
  • FUNDACIÓN TELEFÓNICA (2019b). Mapa del empleo. Madrid: Fundación Telefónica. Recuperado el 28 diciembre de 2019, de https://mapadelempleo.fundaciontelefonica.com/
  • GRAY, J.; BOUNEGRU, L. y CHAMBERS, L. (eds.) (2012a). The Data Journalism Handbook. Surrey: European Journalism Centre and the O’Reilly Media.
  • GRAY, J.; BOUNEGRU, L. y CHAMBERS, L. (eds.) (2012b). How journalists can use data to improve the news. Londres: Open Knowledge Foundation.
  • MIGUEL, B. (2018). Las competencias digitales en los grados en Periodismo, Publicidad y Relaciones Públicas y Comunicación Audiovisual en la Universidad: El caso de la Comunidad de Madrid. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid.
  • PEG, D. (2018). El reto de la educación digital pasa por combinar disciplinas STEM y humanísticas. Think Big/Empresas-Telefónica. Recuperado el 1 de mayo de 2019, de https://empresas.blogthinkbig.com/el-reto-de-la-educacion-digital-pasa-por-combinar-disciplinas-stem-y-humanisticas/
  • RICCHIARDI, S. (2017). Desafíos y oportunidades del periodismo de datos. IJNET, Red Internacional de Periodistas. Recuperado el 1 de septiembre de 2019, de https://ijnet.org/es/story/desafíos-y-oportunidades-del-periodismo-de-datos
  • RODRÍGUEZ, L. (2019). «Desinformación: Retos profesionales para el sector de la comunicación». El Profesional de la Información, 28 (3). https://doi.org/10.3145/epi.2019.may.06
  • RUCT (2019). Registro de Universidades, Centros y Títulos. Madrid: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Recuperado el 29 de octubre de 2019, de https://www.educacion.gob.es/ruct/home
  • SÁNCHEZ, P. (2016). «The effects of the first phase of the EHEA in journalism education in Spain: More specialized and practical training». Communication & Society, 29 (1), 125-143.
  • WORLD ECONOMIC FORUM (2018). New vision for education. Ginebra: World Economic Forum, 2018.
Fuente de los datos: Dialnet