Las aproximantes [beta, delta, gamma] del español en habla espontánea

Resum

En aqust treball de recerca empíric, descriptiu i instrumental, presentem els resultats de l’anàlisi sistemàtica de les diverses realitzacions dels sons /b, d, g/ de l’espanyol, per tal d’arribar a una caracterització acústica de les seves realitzacions aproximants, en situacions de comunicació real. L’anàlisi, que es du a terme a partir dels gràfics espectrogràfics que ofereix el programa d’anàlisi fonètica Praat, es realitza sobre un corpus de parla espontània format per 90 enunciats, més de 6 hores de gravació preses de diversos programes de televisió. S’han extret els trets acústics de permeten descriure aquests sons tipus, potser els més controvertits del sistema fonètic i fonològic de l’espanyol, en aquest moment. Els resultats de l’anàlisi són ben diversos de les anàlisis anteriors, realitzades sobre mostres de parla de laboratori, ja que apareixen realitzacions aproximants en contextos on s’espera una realització oclusiva i viceversa, o desapareixen o es fonen un gran nombre d’aquests sons. En conclusió, i quant a la seva caracterització, aquests sons no tenen fricació, són sonors i sempre poseeixen harmonicitat o estructura de formants.